Notícies

El pintor Geronés Toni Cassany compleix trenta anys de presència pública com a artista i vol que compartim amb ell, a la Sala Rusiñol de Sant Cugat, la satisfacció que sempre ha trobat en representar el paisatge com a motiu d’introspecció humana. Realista com és, la seva inspiració neix dels constants canvis de la naturalesa, que li serveixen en primer lloc per descriure el que veu, però que en el fons són oportunitats per intentar entendre com som les persones que actuem en aquest escenari de formes i colors . La seva és una pintura molt intesa que abasta, amb una gran amplitud, la geografia àmpliament variada de la nostra terra i ens ajuda a sentir-nos membres d’una mateixa comunitat humana.

El mar i la muntanya, els verds i els vermells dels sòls que germinen o es preparen per fer-ho, els camps de blat que agita el vent, les oliveres que són fites d’un camí de progrés, el cel vastíssims que amb les seves clarors estableixen sensacions d’espiritualitat, les hores fosques que imposen reflexions de rectificació en relació als errors comesos, els gira-sols i les roselles, els ametllers en flor, els pobles amb la torre elevada de l’Església tal un far de guia, els xiprers en un costat de la carretera que ens avisen que tot s’acaba … Mira, manifestat en paraules que per força es queden curtes davant les formes d’expressió que ens ofereix Toni Cassany, una mostra de la molt destacada paleta del pintor.

Els seus quadres exhibeixen la natura en plena ufana, amb verds que són un cant a la vida que contínuament es renova, blancs que transmeten puresa i delicadesa, daurats que són sinònims de riquesa, blaus que expressen ànsies d’elevació i vermells que remeten a la lluita amb freqüència violenta per no sucumbir, però també vam detectar la presència humana, que se’ns presenta ben integrada, com correspon a una coexistència intel·ligent a la qual hem de tendir.

En aquests trenta anys de pintura que ara celebra, Toni Cassany ha encertat a construir una personalitat artística pròpia, aprofitant la seva passió per les essències del paisatge, que ha canalitzat dins d’un postimpressionisme d’arrels naturistes que ha donat lloc a una depurada i altament sensible dicció. Profundament sincer, s’explica amb una ajustada eficàcia que, alhora que informa, commou.

 

Girona, 1962

Toni Cassany comença professionalment a pintar l’any 1998. Des de molt jove havia après l’ofici de mans de grans mestres. A l’escola on va estudiar havia bons professionals: Perpinyà, Fita, Julià Cutiller, Vila. De petit participava en concursos de dibuix i pintura allà on anava i els guanyava sovint.

No obstant això, no es va decidir per aquesta professió ia la fi va estudiar Filologia Hispànica a les Universitats de Granada i Santiago de Compostel·la. Els seus coneixements de l’art de la paraula sempre el van ajudar a l’hora d’entendre l’art del color i de les formes. En acabar aquests estudis va tornar a l’art plàstic. De mans de la pintora gironina Maria Rosa Ferrer, Toni Cassany va tornar a tornar els pinzells. Després d’un primer any d’intens treball (1989) arribarà la primera exposició individual (gener de 1990). En ella va mostrar el millor del que s’havia produït: aquarel·les, dibuixos amb tinta xinesa i olis. Els olis van cridar molt l’atenció del públic la qual cosa va fer decantar a Toni cap a aquesta tècnica, encara que mai ha abandonat les altres. A aquesta exposició va assistir el pintor Lluís Roura. El mestre empordanès el va felicitar i el va animar a pintar cada dia, sense desmai. Quan Toni el va cridar per agrair-, Roura el va convidar a seu estudi. Aquesta trobada va canviar la vida artística de Toni perquè aquell capvespre va rebre la millor lliçó de pintura que mai hauria pogut demanar. Van ser els minuts més ben aprofitats de tota la meva carrera artística, en paraules del propi artista. Mai més oblidaria aquella lliçó tan senzilla i tan important al mateix temps. Anys més tard, en ocasió de la inauguració de la seva vintena exposició, Toni va tenir unes paraules de record d’aquella lliçó i es va declarar deixeble del mestre empordanès.

A partir d’aquella primera exposició de gener de 1990 van anar succeint ininterrompudament totes les altres. Van arribar llavors anys de consolidació en l’ofici. Anys en que a més va practicar noves facetes artístiques que li van enriquir com a artista: el disseny gràfic, la il·lustració de llibres i publicacions diverses. Fruit d’aquesta última faceta han estat dos llibres il·lustrats amb la seva obra: Pobles del Baix Empordà (1998) i Retalls de premsa per a Capvespre (2006).

No ha deixat mai d’exposar. En l’actualitat porta en el seu haver més de vint exposicions individuals i innombrables col·lectives. Té obra repartida en col·leccions privades per tot Espanya i en diversos països d’Europa i Amèrica.

 

El crític d’art, poeta i professor de Literatura, Joan Mª Puigvert ha deixat escrit en el catàleg de l’exposició:
Per moltes i riques raons, la pintura de Toni

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos requeridos están marcados *

Publicar comentario